Els mitjans digitals i el futur de la memòria: un objectiu impossible?

27/05/2015

LLUÍS CODINA lluiscodina.com  || UPF 

1. El problema de la informació digital

El Grup de Recerca en Periodisme, en col·laboració amb el Grup DigiDoc, tots dos del Departament de Comunicació de la UPF, i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ha organitzat recentment una Jornada-Col·loqui titulada “Els mitjans digitals i el futur de la memòria”.

La idea central era presentar experiències i sobretot debatre sobre la qüestió de la preservació, amb perspectiva històrica, dels actuals mitjans digitals (o cibermitjans). L'interrogant del subtítol d'aquesta entrada es deu al fet que encara segueix semblant una contradicció parlar de digital i de memòria, en el sentit de preservació, en la mateixa frase.

L'origen del problema, com és sabut, és allò que podem anomenar “dificultat ontològica” de preservació de la informació digital. La paradoxa s'ha expressat moltes vegades: podem llegir la Pedra de Rosetta, de més de dos mil anys d'antiguitat, però no podem llegir el contingut d'un disquet d'ordinador dels anys 90; entre altres coses a causa que ja no es fabriquen ordinadors amb ranures per llegir aquests disquets, cosa que pot succeir aviat amb els discos tipus CD o DVD.

En aquests últims casos podem tenir fins a tres problemes concurrents: (1) la inexistència d'aparells de lectura, (2) la desaparició del sistema operatiu amb el qual van ser formatats i (3) la desaparició del programari amb el qual van ser creats els documents. Només un d'ells és suficient per no poder accedir als continguts, però amb freqüència tenim els tres problemes alhora.

2. El cas dels cibermitjans

En el cas dels mitjans digitals la pregunta que podem fer-nos és la següent: dins de 10 o de 20 anys, podrem recuperar les portades o les notícies dels diaris digitals que ens informen aquests dies de la nostra realitat? Per exemple, d'aquí a uns anys, un periodista d’investigació podrà recuperar les portades de la web i els interactius de tipus multimèdia que estan publicant ara els nostres cibermitjans sobre les conseqüències històriques de les recents eleccions locals i autonòmiques?

La desoladora conclusió, per no retardar-ho més, és que no tenim cap garantia d'això. Cap dels mitjans representats en el Col·loqui va ser capaç d'assegurar que tal cosa sigui possible; i el pitjor és que no es tracta, segurament, d'un problema d'aquests mitjans, sinó d'un problema generalitzat.

La situació és la següent: els cibermitjans actuals (i això és així des de finals dels noranta) consisteixen en pàgines web. Una sola pàgina web típica d'un cibermitjà és, en realitat, un document múltiple, distribuït i generat per, almenys, els següents components:

  • Un arxiu HTML per estructurar el contingut de la pàgina: quina cosa és un titular, quina un paràgraf, etc.
  • Un o més arxius CSS que s'ocupen de la presentació del contingut en la pantalla: tipografia, colors, etc.
  • Un o més arxius amb codi executable, tipus javascript, que s'ocupen del comportament de la pàgina: menús que es despleguen, opcions de cerca, etc.

Un conjunt de fitxers individuals de tot tipus amb els continguts de la pàgina: des d'arxius de text i de so, fins a fotografies, passant pels vídeos i les infografies que constitueixen el contingut periodístic en si.

Si tots aquests arxius (que poden ser centenars per a una sola pàgina) no es troben en un context adequat, és impossible la seva adequada reproducció, sense comptar amb que el navegador ha de tenir compatibilitat descendent amb les diferents formes de codi font esmentades.

A més, en els últims anys els millors cibermitjans han incorporat continguts interactius, bé en forma d'infografies que el lector pot manipular mitjançant diversos sistemes de maneig o bé en forma de produccions multimèdia executables que incorporen text, fotografia i vídeo; també amb diverses opcions d'interacció.

No ens falten, ni molt menys, excel·lents exemples d'interactius entre els principals mitjans del nostre país; però si el lector vol fer-se una idea a nivell internacional, pot passejar-se per la pàgina dels premis ONA (Online News Association) de 2014 i tindrà una bona mostra de fins a on estan arribant els millors cibermitjans en aquest terreny.

La qüestió és que, davant aquesta situació, i a diferència de la informació impresa, en un cibermitjà tenim almenys tres dimensions diferents i cadascuna d'elles representa un problema diferent des del punt de vista de la preservació:

  • Les peces individuals: el text de les notícies individuals, més les fotografies o vídeos d'actualitat que acostumen a acompanyar a les mateixes.
  • La pàgina web com un tot: és a dir, tal com la presenta el navegador web i per a això requereix tots els components que hem vist abans.
  • Les produccions interactives: infografies, produccions multimèdia o audiovisuals en forma d'interactius executables.

Mentre que el punt 1 no és un (gran) problema, no existeixen garanties per als punts 2 i 3. És a dir, segurament en el futur podrem accedir a les peces individuals que es publiquen avui, però no hi ha cap garantia per a la pàgina web com un tot i encara menys per a les produccions interactives.

En el cas de les pàgines web com un tot, és certament difícil garantir tant el seu arxiu com la seva reproducció integral a causa de la seva composició i a la seva, amb freqüència, intricada estructura d'enllaços. En el cas dels interactius tornem a la necessitat d'un entorn d'execució compatible, la qual cosa implica un sistema operatiu i un programari de reproducció concrets, que molt bé poden haver deixat d'existir en el futur donada l’evolució continuada de les tecnologies de la informació.

El problema dels punts 2 i 3 pot semblar menor, però pensi el lector si ara li diguessin que ja no és possible veure com eren les portades i les pàgines dels diaris i revistes del segle XX (o del XIX, etc.) segurament ens semblaria una catàstrofe cultural. Doncs això és al que, pel que sembla, estem abocats. Amb la desaparició de les produccions interactives no existeix comparació possible, la qual cosa no disminueix la tragèdia.

3. Requeriments

És difícil acceptar que no hi hagi solució. No hauria de ser suficient saber que el que aquí hem cridat les peces individuals segurament se salvaran (tampoc està assegurat). Hem de seguir pensant i pressionant perquè hi hagi solucions que contemplin la preservació del que cridem el context de presentació, d'una banda, i la capacitat d'execució dels interactius per un altre.

Quines condicions farien possible tal cosa? Possiblement:

  • En primer lloc, alguna classe de model de negoci o de suport, mecenatge, patrocini, etc., que faci sostenible l'esforç necessari.
  • Després, un pla estratègic que segurament hauria de contemplar protocols sobre què cal preservar (segurament no caldria preservar-ho tot, p.i. totes les portades que alguns cibermitjans publiquen el dia que hi ha grans notícies, com en una jornada electoral; i sens dubte altres formes de selecció podrien pensar-se).
  • Decisions sobre com i amb quina classe de formats i de metadades caldria dur a terme la preservació per garantir no solament la seva conservació, sinó també la seva reproducció.

I finalment, el tema decisiu dels actors: qui hauria de dur-la a terme? Segurament, no existeix forma legal d'obligar als mitjans privats, i menys en un context on molts lluiten per sobreviure; però ens podem preguntar si no hauria de ser una obligació d'aquells mitjans de titularitat pública o semipública.

4. Possibles models

Mentrestant, tenim alguns casos que podem invocar com a exemples de possibles vies a seguir: un és el servei denominat WayBackMachine d'Internet Archive. Aquesta fundació, suportada mitjançant mecenatge i donacions populars, es dedica a arxivar porcions de la web de manera que, per exemple, podem veure gràcies a la mateixa com eren les pàgines de cibermitjans de tot el món des dels anys noranta fins ara (per exemple, aquí podem veure una pàgina de TV3 en una edició del 2009).

Una altra via, comercial en aquest cas, és la que representen les anomenades hemeroteques d'hemeroteques, com és el cas de l'empresa espanyola MyNews, que actua d'hemeroteca digital de centenars de mitjans de comunicació impresos i d'uns altres quants centenars online del nostre país; i que permet l'accés a continguts publicats pels mitjans des de mitjans dels anys 90 fins ara.

En aquest cas, es tracta d'un model de negoci basat en els acords amb els mitjans que cedeixen els seus arxius. MyNews s'ocupa de la seva preservació i obté els seus ingressos de la comercialització d'aquests arxius tant al món dels negocis com dels propis mitjans. Una presentació del director general de MyNews, Antonio Viedma, que va formar part del pannel d’experts del col·loqui, ajudarà a entendre millor aquest últim cas.

A escala internacional, tenim altres models, com NexisLexis o Factiva. En el cas audiovisual, podem citar el cas de la BBC Motion Gallery (ara, part de Getty Images) o de Corbis Motion.

Els models presentats sens dubte són una molt bona mostra de per on podrien anar les solucions, però en si mateixos encara no són tota la solució. En el cas d'Internet Archive, solament pren “porcions” de cada lloc i no garanteix que siguin totes les necessàries ni les més representatives; en tot cas escapa a qualsevol control o planificació que els responsables de mitjans desitgessin fer. En els altres casos, treballen principalment a nivell de peces individuals (text, fotografia o vídeo) i en tot cas no estan obligats a polítiques de preservació a llarg termini. Constitueixen memòries digitals de primer ordre, molt útils per a molts negocis, per l'activitat periodística i sens dubte per a recerques acadèmiques, però són empreses comercials, no sabem què podria passar amb els seus repositoris si un dia cessen les seves activitats o si en algun moment decideixen que no els resulta rendible distribuir continguts de, per exemple, més de 20 anys (o 50, o els que siguin).

5. Conclusions?

Casos com els esmentats representen un exemple de models de negoci sostenibles per al cas de les hemeroteques de mitjans de comunicació (online o impresos) i de vídeos de notícies; però no entren en el sector dels interactius ni de les pàgines web com un tot, ni tampoc estan obligades a polítiques de preservació a llarg termini.

Davant això, les nostres preguntes podrien ser:

  • Té sentit pensar en la composició d'una pàgina de portada d'un cibermitjà com en el seu equivalent dels mitjans impresos i per tant en la necessitat de la seva preservació, encara que sigui imaginant protocols que seleccionin quines coses preservar i quines coses no?
  • Té sentit pensar en la preservació de productes interactius complets i complexos que necessiten un entorn d'execució i que integren components multimèdia de tot tipus: imatge animada, vídeo, text, veu?
  • Si la resposta a les anteriors preguntes fos sí: podem imaginar si més no iniciatives com les quals hem esmentat (WayBackMachine, MyNews, BBC, etc.) basades en diferents models de sostenibilitat, que assegurin la preservació de les tres dimensions de la informació digital que hem assenyalat?
  • Caldria pensar més aviat en polítiques públiques en l'àmbit de les humanitats digitals sense deixar de pensar en algun model de sostenibilitat com solen requerir els projectes finançats per la Unió Europea?
  • O hem de resignar-nos a la mort anunciada de tota la riquesa, en moltes ocasions d'enorme creativitat i d'encara major valor per als investigadors del futur, que representa la informació digital i interactiva i acceptar que es perdi sense que ningú mogui un sol dit?

En fi, unes conclusions estranyes perquè conclouen més aviat poc: més preguntes que no pas una altra cosa.

Lluís Codina és professor titular d'universitat. En l'actualitat coordina el Seminari de Recerca del Grup de Recerca en Documentació Digital i Comunicació Interactiva - DIGIDOC de la Universitat Pompeu Fabra i forma part del Grup de Recerca en Periodisme, tots dos reconeguts per la UPF i, l'últim, per la Generalitat de Catalunya. Autor d'unes 200 publicacions i sis llibres (com a autor o coautor). Especialitzat en Recerca en Línia, Web Semàntica, Sistemes d'Informació Documental i Cibermitjans.

  • Xavier Tarraubella - Director del Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  • Mario Tascón - Prodigioso volcán
  • A. Viedma (MyNew), T. Delclós (El País), S. Llombart, F. Clavell (CCMA), G. Artés (totsantcugat.com)
  • A. Viedma (MyNew), T. Delclós (El País), S. Llombart, F. Clavell (CCMA), G. Artés (totsantcugat.com)
  • A. Viedma (MyNew), T. Delclós (El País), S. Llombart, F. Clavell (CCMA), G. Artés (totsantcugat.com)
  • A. Viedma (MyNew), T. Delclós (El País), S. Llombart, F. Clavell (CCMA), G. Artés (totsantcugat.com)
  • Streaming de la sessió